dilluns, 21 de novembre del 2011

D'allò que en dius "mirar enrere".

Sembla mentida com som els humans. Com més segura creiem tenir una cosa, més dubtes ens entren a última hora que ens fan canviar del tot la nostra concepció sobre allò en qüestió i finalment decidim fer alguna cosa que trenqui amb el que portàvem fer durant tant de temps, entregant-nos-hi amb cos i ànima.

Jo em puc considerar una d'aquestes persones. Necessitava imperiosament un canvi en la meva vida, quelcom que em fes sortir de l'espiral en què em trobava, sempre fent el mateix, ja gairebé per incèrcia... i després de dubtar és el que vaig decidir fer... i estic fent. Aquest nou aire m'ha donat perspectiva, m'ensenya cada dia coses noves, petits detalls que em fan créixer com a persona... i el més important, potser: em permet escriure paraula a paraula el camí que jo vull llegir quan d'aquí a un temps giri el cap per mirar enrere i em trobi coses que jo mateix he aconseguit amb el meu esforç i amb molta il·lusió.

Ara estic preparat per fer-ho i tinc ganes de fer-ho. Ara és el moment de recordar aquells versos que deien: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar" i aplicar-ho a la meva vida.