Els Sonets de Shakespeare

Porto uns dies llegint els Sonets de Shakespeare. Una obra impresionant que s'agrupa en dos grans blocs: els sonets dirigits a la "Dark Lady" i els sonets dirigits al que se suposa, un jove (degut a la pressumpta homosexualitat de l'autor britànic).

A continuació us deixo amb un sonet que m'ha impactat i amb la seva traducció, espero que en gaudiu tant com jo:

Who will believe my verse in time to come

If it were filled with your most high deserts?

Though yet heav'n knows it but as a tomb

Which hides your life, and shows not half your parts.

If I could write th beauty of your eyes,

And in fresh numbers number all your graces,

The age to come would say, <<This poet lies;

Such heav'nly touches ne'er touched earthly faces>>.

So should my papers, yellowed with their age,

Be scorned, like old men of less truth than tongue,

And your true rights be termed a poet's rage

And stretchèd meter of an antique song:

But were some child of yours alive that time,

You should live twice in it and in my rhyme.

--------------------------------------------------------------

Si el meu vers està ple dels teus mèrtis més alts,

qui en el meus versos podrà creure, al temps futur?

El cel sap, tanmateix, que actuen con un mur

que t'oculta i et mostra molt menys del que tu vals.

Si jo pogués descriure els teus ulls radiants

i en versos nous enumerar les teves gràcies,

el temps vinent diria: <<No són sinó fal·làcies;

aquests tocs celestials no han estat mai humans>>.

I tots els meus escrits, pel temps esgrogueïts,

els titllarien de mancats de veritat;

dels teus drets en dirien mentides d'un orat

o bé velles cançons amb versos massa ardits.

Ara bé: si un fill teu visqués aquell moment,

en ell i en el meu vers viuries doblement.

W. Shakespeare dixit