Provaré de quedar-me fora de tot el que m'envolta. Només aixó podré mirar amb sinceritat la vida i pensar amb maduresa.
No som sempre qui ens pensem que som, igual que mai no ens poden imposar ser qui tenim clar que no som. Però en aquesta afirmació hi ha forats negres: podem ser algú extrany a nosaltres? Podem canviar i tapar allò que ens fa por dir?
Doncs la meva conclusió en un no rotund. Tot acaba per caure pel seu propi pes, no som murs infranquejables que podem donar lliçons de vida i de com fer, perquè si fos així, nosaltres seriem perfectes, i ningú no ho pot ser.
Ara és hora d'aixecar-nos i creure per primera vegada en la vida, en nosaltres mateixos. Trobarem dins nostre la força que ens durà allà on vulguem: al cim dels nostres somnis, de les nostres passions, dels nostres amors. Som raó i som passió.
Per això et dic: oblida't de tot i troba el teu espai en aquest gran mar. Fes-ho sense por de dir el que penses, orgullós de ser qui ets. És hora de conservar l'esperança, és hora de derrotar la por.
No pain, no harm. Just hope
En la vida s'acostuma a viure amb por als demés i al que diguin. I tu potser saps què és el correcte, què s'hauria de fer, què no, però sincerament crec que tothom viu amb aquesta por. I m'incloc. Cadascú amb diferent freqüència. Però.. per què no ens posem a comptar quantes mentides hem dit o quantes afirmacions ens hem callat?
ResponElimina